Puente, Anna

Andreu, Carles

Quan en Thomas es desperta a l’ascensor, l’única cosa que recorda és el seu nom. Està envoltat de nois desconeguts que, com ell, tampoc recorden res del seu passat.“Encantat de coneixe’t, cagafil. Benvingut a la Clariana”.Més enllà dels imponents murs de pedra que s’aixequen envoltant la Clariana, hi ha el Laberint, sense límits i sempre canviant. Cada matí, en obrir-se les portes, els corredors busquen una sortida. Mai ningú ha sobreviscut una nit a dins. Llavors arriba una noia. La primera. I el missatgeque porta és aterridor.

Registro generado automáticamente a partir de metadatos facilitados por Libranda

Publicado también como texto impreso